Comparativa de teories de la personalitat: A partir de 12 anys

Segons els següents autors a partir del 12 anys, les persones patim una sèrie de canvis fisics i psicològics que condicinaran la nostra vida adulta.

Encara que cada un d'aquests autors tenen diferents perspectives (que seràn esmentades a continuació), de com les persones desenvolupem la nostra personalitat i el nostre cos  a partir d'aquesta etapa, coincideixen en que a partir d'aquesta edat comencen els canvis, que s'aniràn produint fins arribar a l'edat adulta i que determinaràn com som.

Passem de la infància a la adolescència on comencem a independitzar-nos i a conèixer quina és la nostra identitat, on entenem el que ens agrada i el que no, i també el que s'ens dona bè i el que no. També les relacions que tenim amb les persones que ens envolta ens condiciona a l'hora d'estructurar qui som o qui volem ser.

A continuació veurem les diferents definicions de les teories dels seguents autors: Sigmund Freud, Jean Piaget, Erik Erikson i Henry Wallon.

Sigmund Freud: Psicoanalítica (Etapa genital)

La etapa genital apareix a la pubertat i es desenvolupa a mesura que creixem. Està relacionada amb els canvis físics que acompanyen l’adolescència. A més, en aquesta fase el desenvolupament psicosexual (és a dir el desig relacionat amb la sexualitat) es torna tant intens que no es pot reprimir amb la mateixa eficàcia que en etapes anteriors.

La zona erògena (és a dir que produeix excitació sexual o que és sensible a ella) és la zona genital, però a diferència del que passa a la fase fàl·lica, aquí ja s’han desenvolupat les competències necessàries per a expressar la sexualitat a través de vínculs d’unió de caàcter més abstracte i simbòlic que tenen a veure amb la relació amb altres persones. En aquesta fase neix la sexualitat adulta.

Jean Piaget: Teoria dels estadis (Formal)

La fase de les operacions formals és la última de les etapes del desenvolupament cognitiu proposades per Piaget i apareix des dels dotze anys cap a endavant, incloent la vida adulta. És en aquest període en el que es guanya la capacitat per utilitzar la lògica per arribar a conclusions abstractes que no estan lligades a casos concrets que s'han experimentat de primera mà. Per tant, a partir d'aquest moment és possible "pensar sobre pensar", fins a les últimes conseqüències, i analitzar i manipular deliberadament esquemes de pensament, i també pot utilitzar-se el raonament hipotètic deductiu.

Erik Erikson:  Teoria psicosocial (Adolescència)

Durant l'adolescència, els nens exploren la seva independència i el desenvolupament d'un sentit de si mateixos. Els que reben l'estímul i reforç adequats a través de l'exploració personal sortiran d'aquesta etapa amb un fort sentit de si mateixos i una sensació d'independència i control. Els que continuen insegurs amb les seves creences i desitjos tendeixen a experimentar inseguretat i confusió sobre la seva identitat i futur.

Henry Wallon: Etapes del desenvolupament (etapa de la pubertat)

Estadi de la adolescencia: Capacitat de coneixement altament desenvolupada. Es caracteritza per una inmaduresa afectiva de personalitat, el qual produeix un conflicte, que te que ser superat. La adolescencia es un moment de canvi a tots els nivells.